Testimonis

Testimonis

 Testimonis de teràpia individual

“La decisió de començar una psicoteràpia no és admetre un fracàs; és un dels primers passos positius per un futur millor i més feliç. M’ha ajudat a entendre per què el meu matrimoni es va acabar i m’ha ajudat a encarrilar la meva vida novament. Ara, soc molt més conscient. Puc reconèixer maneres negatives de pensar i de donar passes simples però efectives per corregir-ho. Soc una persona molt més feliç i segura de mi mateixa que abans, fins i tot més que abans de la crisi que em va portar a teràpia”. (Home, 54 anys)

“A mi, anar a teràpia m’ha canviat la vida. De no haver-hi anat, no seria viva. Fins i tot, el meu perruquer em veu més tranquil·la. Si tens el coratge suficient per parlar de les coses que t’avergonyeixen o són doloroses, és molt reconfortant. No és màgic, no passa en dues o tres setmanes, però aconsegueixes una vida sense dolor i amb més comprensió”. (Dona, 42 anys)

“Abans d’anar a teràpia amb la Dra. Capdevila, em sentia bloquejat, sense iniciatives ni motivació a la meva vida. Em sentia negatiu vers mi mateix i també posava aquesta negativitat en altres, com en la meva dona, o bé l’amagava, la ignorava, o l’empenyia… En el moment de fer la trucada per agafar hora, ja havia fet el 80% de la feina. No em podia auto enganyar més. Ara gaudeixo del present i estic molt còmode amb mi mateix. M’he adonat que créixer en una família amb alcoholisme era un tema estudiat i he aprés com altres s’han sentit en una situació similar a la meva. Jo sé que és millor no esperar a que el problema empitjori abans d’agafar el telèfon i trucar. Per això, aquesta segona vegada tot ha anat molt més ràpid que la primera vegada que vaig buscar ajut quan jo estava molt més malament”. (Home, 37 anys)

“Em trobava travessant un difícil procés de ruptura després de sis anys de relació. Quan vaig arribar a Barcelona per fer el meu màster, vaig començar a patir forts atacs d’ansietat. Vaig voler trobar una terapeuta de parla anglesa a Barcelona i el nom de la doctora Connie va aparèixer en primer lloc. Al començament, era molt escèptica perquè tenia por de que el meu problema no pogués ser solucionat amb la intervenció d’un especialista. Com a estudiant, volia trobar una ràpida i segura solució que em permetés gaudir del meu any a Barcelona. La doctora Connie em va ajudar a trobar l’arrel del meu problema i amb cadascuna de les sessions vaig aprendre alguna cosa bona sobre mi mateixa i les raons que hi havia al darrere del meu estat d’ansietat. El que més em va agradar de les sessions és que ella em va ajudar a entendre la realitat de tot el que m’estava succeint enlloc de centrar l’atenció en allò que la meva ment em feia creure. Els meus atacs d’ansietat van començar a disminuir després de la nostra tercera visita i sempre acabava les nostres sessions amb una sensació d’alleujament. La doctora Connie em va ajudar a canviar la manera en que estava vivint la situació i em va ensenyar tècniques que em beneficiaran a la llarga, sense buscar només la solució a curt termini. La recomano a qualsevol que necessiti suport, sense importar si el seu problema és gros o petit”.  (Dona, 26 anys)

“La Connie em va ajudar a identificar d’on venien i quin significat hi havia darrera la meva ansietat i fòbies, a través de la teràpia i també de materials de lectura. En poques setmanes, no només ho havíem identificat, sinó que havíem començat a treballar per aprendre mecanismes i la manera d’afrontar aquests temes, tot explorant la seva naturalesa, i aprofitant l’ajut de les tècniques de relaxació. Jo sabia que podia confiar en la Connie per explorar els meus problemes així com qualsevol altre problema que en pogués sorgir. La seva paciència i coneixement em van ajudar a aconseguir les metes que em vaig posar per millorar-me”. (Home, 29 anys)

“Jo era una persona molt negativa, preocupada, estressada i sempre cansada abans de començar teràpia. Em molestaven les reunions socials perquè era molt tímid i procurava evitar-les. Experiències passades a la meva vida m’havien ensorrat i no me’n adonava de tot el que m’afectaven. Realment, havia menysvalorat tot el que el pes de les circumstàncies, pèrdues i problemes familiars i els daltabaixos de la vida, m’havien arribat a afectar. No havia resolt les males experiències passades, ni alliberat la càrrega de ràbia, frustració i culpabilitat que havia portat a sobre durant un munt de temps.

Després de només dos mesos a teràpia, vaig començar a córrer, vaig començar a sentir-me amb més energia i menys estressat. També, vaig aprendre a qüestionar-me els meus pensaments negatius, sobre mi mateix i sobre els altres, i vaig començar a buscar proves per aquests pensaments negatius. Això em va servir per adonar-me’n de que no tenia cap raó, cap base per a justificar aquestes pensaments negatius. Fer això ha aconseguit traure’m l’hàbit de ser negatiu i tenir, primer, un pensament positiu, enlloc de que fos a l’inrevés.

La meva relació amb la meva parella ha millorat immensament i ara soc capaç d’expressar-li a ella les meves necessitats de manera molt més clara que abans. També he anat a dos festes de caire social que he gaudit moltíssim i he posat en pràctica un munt de coses que he après a la teràpia.

La Connie m’ha fet sentir sempre tranquil mentre tractàvem temes importants i em van sorprendre que les seves intuïtives preguntes fessin que m’obris i revisés pensaments que tenia amagats o records que havia suprimit feia temps. Anar a teràpia ha estat una de les millors decisions que he pres a la meva vida, m’ha permès portar una vida més feliç i saludable de la que duia feia dos mesos, quan em semblava impossible arribar on soc ara”. (Home, 38 anys)

“No fa massa temps, jo no era la mateixa; no pensava, actuava o parlava com sempre. Sabia que alguna cosa m’estava passant, però no podia posar-li el punt i final. Havia desenvolupat una fibromiàlgia. Aleshores va ser quan vaig demanar ajut. Un amic em va portar a veure la Dra. Capdevila. No resultà fàcil. Sabia que si tenia que fer-ho sola, no ho hagués pas fet. El primer dia, el meu amic em va dur fins la seva consulta en cotxe. L’hora de camí va ser un infern perquè no volia parlar amb una dona a la que no coneixia de res, i en la que tampoc no confiava. Un munt de coses emergiren en aquella hora. Ho recordo ara i em sembla increïble. Mai vaig pensar que la meva recuperació resultaria tan ràpida. Vaig començar a desitjar tornar a ser la persona positiva, feliç, enèrgica que sempre havia estat, a parlar amb els meus amics. Li dono les gràcies a la Dra. Capdevila perquè em guià amb un somriure. Enmig de la teràpia, vaig començar a conduir sola i a esperar ansiosament l’arribada de la propera sessió. La veig com una dona fantàstica que em va ajudar a confiar en mi mateixa i a ser més forta. Sense el seu ajut, no crec que hagués superat la mort del meu pare, tres mesos després. Estar viva és fantàstic i ara estic esperant el meu primer bebè”. (Dona, 33 anys)

“Jo soc una història d’èxit. Vaig demanar hora per a la consulta de la Dra. Capdevila després de que la meva empresa multinacional realitzés alguns canvis, inclòs el relleu del meu cap directe, que es va ocupar a partir d’aleshores de totes les meves àrees. Vaig pensar que la meva carrera com executiu s’havia acabat. Em vaig sentir fracassat i preocupat de que no seria ja capaç de tenir més oportunitats professionals en el futur. Ara, dormo millor, em sento menys cansat, més descansat, més en control. He après estratègies per emprar a la meva feina. Inclús em sento millor en les meves relacions socials que abans de tenir problemes laborals perquè tinc més confiança en mi mateix”. (Home, 41 anys)

“Mai no havia anat abans a teràpia i no sabia què esperar. Després de rebre tractament per càncer de mama, vaig decidir contactar amb la Dra. Capdevila per recomanació d’una amiga. Vaig pensar que seria més fàcil si la terapeuta coneixia totes les respostes, que així solucionava ràpidament el meu problema. Per a mi, es va convertir en una exploració dual, sobre les meves emocions i les meves relacions, i això, realment, necessita el seu temps. I no tot passa en el decurs de les sessions. Per tal d’aconseguir-ho, has d’estar preparada per a treballar també tu mateixa a casa”. (Dona, 46 anys)

“Vaig començar a veure a la Dra. Capdevila cada setmana després del meu primer mes d’estudis a Barcelona em va deixar angoixat, frustrat i, probablement, deprimit.  Em sentia culpable per desaprofitar el meu temps a Barcelona. Durant les nostres converses, la dra. Capdevila em va ajudar a adonar-me que la meva autoculpabilitat empitjorava el meu estat d’ànim, que de retruc em causava més culpabilitat.  Em vaig conscienciar del meu diàleg interior, i en fer-ho  em vaig adonar que la majoria dels meus problemes tenien solucions, i que la meva energia mental estava millor aprofitada buscant les solucions que sentint pena per mi mateix. ” (Home, 20 anys)

“Els meus tres últims mesos a Barcelona van ser clarament millors i, malgrat que la teràpia no és una cura miraculosa, crec que va aconseguir un gran i positiu impacte en el decurs de la meva estança allà. Ara que he tornat a casa, puc recordar agradablement la meva estada a Espanya i això és gràcies en gran part a la Dra. Capdevila, que va ser intuïtiva, comprensiva i em va donar el seu recolzament durant les nostres sessions. Voldria recomanar-la sense reserves als estudiants que estiguin travessant un mal moment a Barcelona”  (Home, 20 anys)

“Per a mi, un dels aspectes més frustrants del diagnòstic d’infertilitat era el consell d’amics i familiars de que em deixés d’estressar perquè no fes la situació encara pitjor. Però com podia relaxar-me, si tenir una família era el meu gran desig i ambició a la vida? Després de mesos d’anar a pitjor, només amb que m’esmentessin que una persona coneguda s’havia quedat embarassada, em va quedar clar que m’havia d’enfrontar als meus sentiments. Sentia que m’estava tornant boja. Perquè notava tant de dolor i tanta enveja quan una amiga es quedava en estat? No era culpa seva si jo no podia fer-ho. Aleshores, per què no sentir-me feliç per ella?. Com a resultat d’aquesta crisi, vaig decidir demanar auxili i anar a teràpia per superar aquests sentiments. A través de la teràpia, vaig entendre els arrels de la meva ansietat paralitzant i tàctiques per a diluir aquests sentiments tan negatius. També vaig conèixer maneres de superar la meva ocasional manca d’assertivitat, el que va millorar de forma sensible la meva relació amb els companys de feina, familiars i el meu espòs. Ja al final del tractament, havia aconseguit acceptar que no puc controlar la meva fertilitat i assumir la situació plantejada. Treballar amb la Dra. Connie va ser només part del meu programa, de totes maneres. També vaig fer altres canvis, com treballar menys, fer menys exercici físic, practicar ioga i seguir els principis de la medecina tradicional xinesa, mentre continuava anant a una clínica de fertilitat. Estic segura que la teràpia, a més a més dels canvis en el meu estil de vida, van jugar un paper decisiu en el meu embaràs, aconseguit en el primer intent després d’inseminació intrauterina. La infertilitat afectava una necessitat molt primària: El desig de convertir-me en mare. No podia només ‘relaxar-me’ perquè era el ‘millor’ per a mi. Necessitava que la doctora Connie m’ensenyés com”. (Dona, 30 anys)

“Vaig contactar amb la Dra. Capdevila després d’un llarg període de varis problemes físics que jo relacionava amb treballar llargues hores al temps que m’adaptava a importants canvis de la meva vida. Malgrat tot, després de moltes tests i proves físiques sense trobar un diagnòstic, em vaig adonar que necessitava ajut psicològic. Des del principi, l’ajut de la Dra. Capdevila ha estat molt bona. Ben aviat, em vaig sentir millor psíquicament amb l’ajut d’algunes tècniques de relaxació bàsiques però poderoses. Quasi immediatament, vaig veure clarament el valor de poder parlar amb algú que no estava involucrat personalment en la meva vida, però que està format professionalment per ajudar. No sabia què esperar, però quasi immediatament em va agradar el mètode racional als problemes emocionals i cada setmana anticipava positivament la sessió. Em relaxava i veia el progrés cada setmana, pas a pas. Durant la sessió, sovint sentia que em mirava en un mirall i veia coses que abans no havia vist. Malgrat no és possible que  cada sessió sigui 100% productiva, jo m’enduia al menys un o dos aprenentatges, adonant-me a vegades més tard de coses. En les sessions em veia obligat a parlar dels meus sentiments, de les meves pors, de mi mateix, i no de la meva feina, ni de les darreres vacances, ni de les notícies ni res per l’estil. Malgrat al principi em feia sentir incòmode, amb el temps em vaig acostumar. El resultat ha estat que vaig començar a sentir que la mala ratxa s’havia acabat. A això van seguir un parell de coses positives en la meva vida i em sentia bé la major part del temps, i vaig acabar el tractament.

Malauradament, un any i mig més tard, una combinació d’esdeveniments en la meva vida em van tombar i vaig tornar a la Dra. Capdevila.
Aquesta vegada, vaig realitzar algunes sessions amb la meva parella. Ambdós coincidirem que l’ajut d’una persona independent va ser important. A més, aquestes visites eren molt diferents, s’havia afegit una nova dimensió. Anar a les sessions sol, era quelcom íntim, però amb la meva parella em sentia que m’obria d’una manera diferent. Això va ser molt important. A més, aquestes visites em vaig adonar que allò que havia aprés abans no havia marxat, era part de mi. Adonar-me em va canviar la manera de pensar. En general, l’experiència ha estat molt bona. L’ajut d’una persona formada i independent, aprendre sobre les emocions i els sentiments, sobre mi mateix, i més, estarà amb mi el resta de la meva vida. Les emocions son una part molt important de la meva vida”. (Home, 35 anys)

“Quan vaig començar les sessions de teràpia, no sabia pas com etiquetar els meus problemes. La única cosa que tenia clara és que els meus mecanismes per afrontar els problemes no m’eren útils. En el decurs de les nostres sessions, la Dra. Capdevila sovint es centrava en els meus problemes amb l’ansietat i la manca d’assertivitat. Així vaig descobrir, almenys pel que fa a mi, que les dues van juntes tot sovint! Malgrat això, encara no tenia ni idea de com anomenar els meus problemes, i encara pitjor, com afrontar-los. Ara, crec que moltes coses que vaig aprendre a la seva teràpia, eren tan obvies que no em puc creure que no entengués abans que patia problemes d’ansietat i la manca d’ assertivitat. Molts dels suggeriments que la Dra. Capdevila em va fer sobre com superar les meves dificultats resultaren tan simples, i tenien tant de sentit, que les vaig assimilar amb rapidesa.

Sempre vaig pensar que tenia facilitat per a ser bona comunicadora, i per tant, em va sorprendre que la Dra. Capdevila en comencés a parlar sobre assertivitat. Tenia tendència a amagar les meves pròpies necessitats i a prioritzar el benestar d’altres persones sobre el meu mateix. Evitava la confrontació. Ho feia perquè sovint és més important per a mi caure bé que escoltar i atendre les mes pròpies necessitats. Ho feia, també, perquè era un repte per a mi expressar ràbia de manera assertiva. La qual cosa no vol dir que estigués enfadada. Ho feia, i quan ho feia, tendia a no deixar-me expressar-ho. Això em va portar a preguntar-me, a mi mateixa i a les persones relacionades amb aquesta situació puntual, què em posava rabiosa. Vaig gastar un munt de temps i energia tractant de pensar si era correcte sentir-me enfadada, si la persona està essent incorrecte al sentir-ho o si soc jo qui es troba equivocat.

Gràcies a la teràpia vaig aprendre que, en canvi, puc expressar les meves necessitats de manera assertiva. Amb el suport de la Dra. Capdevila, vaig començar a fer-ho i, fins ara, estic sorpresa amb el resultat. Qualsevol a la meva vida sembla apreciar-ho, després de la sorpresa inicial. Al parlar-lo clar, actualment tinc majors oportunitats de ser tinguda en compte i respectada. Com va assenyalar la Dra. Capdevila, guardant-me dintre les meves frustracions també creava distància entre mi i les persones que estimo. Parlar-ho els permet conèixer una altra part de mi, els permet relacionar-se millor amb mi, saber com em sento. Ja no gasto hores inútilment donant-li tombs a allò que està bé o malament en aquesta o aquella situació. Una altra de les coses que vaig aprendre consisteix en no esperar que la gent respecti les meves necessitats si no sap quines son, ni en què consisteixen.

També vaig conèixer maneres de portar millor la meva ansietat. Les meves ansietats son ara, majoritàriament, vinculades a la meva feina. Sentia pensaments obsessius sobre ser una fracassada o rebutjada en el meu sector professional. Fins ara, en el curt termini en el que hem fet teràpia juntes, menys de tres mesos, he après a identificar quan estava patint pensaments obsessius i a distingir aquests pensaments de la realitat.

Els meus pensaments sobre el sentiment general de fracàs han millorat de manera sensible. Realment, hi ha escassa evidència d’això i, en canvi, moltes proves que demostren que tinc allò necessari per a triomfar en el meu sector. Resulta molt estimulant permetre’t, per fi, creure en tu mateixa. Tinc tot allò que cal !. Sincerament, la teràpia m’ha fet veure que era massa autocrítica i dura amb mi mateixa.

El que més aprecio de la Dra. Capdevila és que mai va dramatitzar la meva situació. Mentre jo sentia que hi havia alguna cosa en mi que no funcionava bé, ella sempre em va tractar amb dignitat i respecte, com algú completament competent i capaç de manegar la seva pròpia vida. Ella mai va fer cap presumpció sobre mi, tal i com m’havia succeït abans amb altres terapeutes. En canvi, suggerí situacions i marcs interpretatius, i em va permetre decidir quin s’ajustava millor a mi. Adoptà un paper d’observadora i em va oferir interpretacions alternatives a la meva. Ben sovint, em vaig sentir sorpresa i alliberada per les alternatives que em va proposar. També, desbordada pels seus suggeriments: “Què vol dir que mantinc distàncies amb la gent si no els hi comunico les meves necessitats? Mai no ho havia pensat així!” Ella em va suggerir aquestes alternatives i les discutirem juntes. En el procés, em guià i oferí ajut i consells vàlids. Ho va fer mentre m’ajudava a prendre responsabilitats sobre mi mateixa”. (Dona, 34 anys)

“Per a mi, un dels aspectes més frustrants després del meu diagnòstic d’infertilitat va ser el consell de família i amics de que devia deixar d’estressar-me o encara faria pitjor la situació. Però, com podia relaxar-me si formar una família era el més gran desig i ambició de la meva vida? Després d’un desastrós intent de fertilització in vitro i de mesos de sentir-me cada vegada pitjor amb només que m’esmentessin l’embaràs d’alguna amiga, quedava clar que havia d’enfrontar-me als meus sentiments. Em sentia com si estigués tornant-me boja. Per què sentia tant de dolor i enveja quan una amiga es quedava embarassada? No era culpa seva si jo no podia concebre. Aleshores, per què no em podia sentir feliç per ella? Com a resultat, vaig decidir demanar ajut a un psicòleg per tal de superar aquests sentiments, per a comprendre’ls millor. A través de la teràpia, vaig entendre els arrels de la meva ansietat extrema i vaig aprendre tècniques que m’ajudaren a difuminar aquests sentiments. També vaig aprendre a superar la meva ocasional manca d’assertivitat, que m’ajudà a millorar moltíssim la meva relació amb els meus col·legues de feina, espòs i família. Abans d’acabar el tractament, ja havia acceptat el fet de que no podia controlar la meva fertilitat i a comprendre que el camí iniciat gràcies a la feina amb la Dra. Connie només formava part del meu ‘programa’. Vaig realitzar uns altres canvis a la meva vida, com treballar menys, fer menys exercici físic, practicar ioga i seguir els principis de la medecina tradicional xinesa, mentre continuava anant a una clínica de fertilitat. Estic segura que la teràpia, a més d’altres canvis realitzats en el meu estil de vida, l’acupuntura i l’ herbes xineses, jugaren un paper fonamental en el resultat d’embaràs positiu rebut després del nostre primer intent d’inseminació intrauterina. Però jo ja havia resolt temes i podia acceptar un resultat positiu o negatiu d’embaràs. La infertilitat afecta una necessitat ben primària: El desig de convertir-te en mare. No podia “relaxar-me tranquil·lament” perquè seria el millor per a mi. Necessitava que la Dra. Connie m’ensenyés com fer-ho”.  (Dona, 30 anys)

“Com un dia a la setmana que et serveix per treure les coses que has anat guardant dins. Com si carreguessis un pes i te’l treus de sobre. Et desinfles. Amb la teràpia, he après a canviar hàbits, comportaments. Abans, quan una cosa em sortia malament, em tancava. Ara veig que això no em va bé i m’ho trec. Em trobo més a prop de mi mateixa que mai, tinc benestar i tranquil·litat”. (Dona, 20 anys)

“En només tres visites, durant els meus estudis a Barcelona, el meu estrès ha baixat, he identificat els pensaments negatius que em deprimien, que m’impedien sortir, estudiar, que em posaven ansiós, dispers i desconnectat. M’he adonat que la meva dependència de la marihuana contribuïa de manera significativa a tot plegat i que ja no la necessito gens per tal de relaxar-me”.  (Home, 21 anys)

“Quan vaig arribar d’EEUU a Barcelona per el semestre universitari, pensava que una nova ciutat, amb gent nova, m’ajudaria a passar pàgina de la meva dura infantesa i relacions passades. En lloc d’això, em vaig trobar en un lloc completament desconegut que em va fer ressorgir les meves experiències traumàtiques perquè ja no podia utilitzar els meus rols familiars de màscara que utilitzava amb els amics, familiars, a l’escola i a la feina.

Estar a l’estranger va suposar arrancar-me d’aquests rols i redefinir-me des de dins, en lloc d’utilitzar factors externs. Encara que això tindria que haver estat alliberador, em va produir una ansietat extrema i acabava posant-me en situacions perilloses. En aquest moment, no sabia perquè deixava que tingués lloc aquest cicle de frustració, em culpabilitzava, pensant que tenia un defecte inherent que devia ser arreglat. Quan vaig començar a veure a la Dra. Capdevila, em va ajudar a tenirinsight sobre per què de manera inconscient buscava aquestes experiències; era el que em resultava més familiar i còmode. Em va ajudar a adonar-me que estar acostumada a ignorar les meves necessitats i a estar en una posició vulnerable, no significava que havia de quedar-me atrapada en aquest cicle per sempre. Juntes, vam identificar les emocions que em portaven a conductes destructives per enfortir-me i identificar-les i realitzar els canvis, en lloc de sentir-me indefensa. Ella va dedicar temps i esforç extra per assegurar-se de que al final del semestre, jo finalment em sentia alliberada amb la idea de ser completament responsable per mi mateixa, en lloc de sentir-me angoixada i espantada”. (Dona, 20 anys)

“La decisió de realitzar la primera visita amb Connie ha estat una de les millors resolucions que he pres mai. Després de només dues sessions, ja començava a traure’m de sobre bastants dels pensaments negatius que tenia. Al cap de poques setmanes anant a teràpia, em vaig adonar d’una millora important en la meva felicitat i les meves relacions amb la gent. No tinc paraules per parlar del servei i suport que Connie i el seu equip em van donar. La pitjor part de tot el procés va consistir en agafar el telèfon per decidir-me a fer la primera visita. No deixeu que aquestes dubtes del primer pas us allunyin de buscar l’ajut que mereixeu”. (Home, 30 anys)

“Diagnosticar-me amb un trastorn de dèficit atencional/ hiperactivitat (TDAH) ha marcat un abans i un després en la meva vida. M’estic medicant amb Concerta, però no noto gaire els efectes. El canvi més important s’ha degut a les sessions de teràpia amb la Connie Capdevila, que és la meva psicòloga: m’ha sabut reconèixer, obert les portes a la consciència del meu trastorn i sobretot, proporcionat noves perspectives i mètodes que m’ajuden a establir un equilibri emocional i sense renunciar a la persona que sóc. M’ha proporcionat les eines per educar el meu caràcter. Dic sincerament, que de seguida es van superar totes les expectatives que tenia de poder sortir de l’espiral negativa on m’havia enfonsat. Podria dir que sobre 100, l’ajuda ha estat de 250%. De tota manera, un factor clau i molt important ha sigut topar-me amb algú realment capaç, ja que per desgràcia no sempre és així. Confiar la teva vida a un desconegut és una decisió dificilíssima i massa transcendental com per prendre-s’ho a la lleugera. La gratitud és immensa: a la sort d’haver topat amb la doctora Connie Capdevila, que de seguida em va preguntar per què em mossegava les ungles, si estava nerviosa o ho feia de costum”. (Dona, 19 anys)

“Prop d’un any després de la sobtada mort del meu pare, em vaig decidir a buscar un psicòleg i vaig trobar a la Dra. Connie Capdevila. Aleshores patia d’episodis d’ansietat que arruïnaven bona part dels meus dies i vaig experimentar alguns símptomes de depressió. Havia fet alguns mesos de teràpia després de la mort del meu pare, però després del primer aniversari em vaig adonar que necessitava una manera més pràctica de superar la meva ansietat i recuperar-me d’aquest any traumàtic. La Dra. Capdevila m’ha ajudat a entendre com es disparaven els episodis d’ansietat i com es desenvolupaven. I em va donar eines molt efectives per saber-les portar en la meva rutina diària. Ara em sento que he tornat a la meva ‘normalitat’. També vam treballar en aspectes com la comunicació assertiva i les relacions socials, entenent les meves emocions i sabent afrontar el meu dol” (Dona, 24 anys).

 

Teràpia de parella

“Vam obtenir més d’allò que esperàvem. Ara parlem més. No podíem xerrar sobre qüestions difícils. Hem après maneres de fer-ho. Ella veu ara que jo em preocupo. Puc expressar els meus sentiments de manera assertiva”. (Home, 47 anys). “Som més oberts i tolerants l’un amb l’altre. Hem aconseguit presentar un front unit davant dels nens. He après a no satisfer als demés justificant-me a mi mateix. Ell es mostra més proper als nostre fills”. (Dona, 39 anys)

«Com a matrimoni estàvem en un punt que ens crèiem de no retorn. Una teràpia de parella ens semblava que era la nostra única i última possibilitat d’arreglar el nostre matrimoni. Va costar, hi havia moltes ferides que feien mal, però la dra. Connie va saber com anar solucionant un a un tots els problemes que ens havien portat al bloqueig. Ens va donar eines i mètodes per evitar repetir errors. Gràcies a ella hem salvat el matrimoni i som feliços junts, altre cop. No només recomano els serveis pels que estan tan malament com estàvem nosaltres, ho recomano en general per aprendre a treballar pel bé de la parella». (Home, 37 anys)

“Vam anar a la consulta de la Dra. Capdevila per la seva experiència i coneixements. En poques sessions va detectar l’origen de les nostres diferències i ens va donar les eines necessàries per solucionar-les positivament. Avui puc dir que és la millor decisió que vaig poder prendre i, gràcies a ella , la nostra relació està millor que mai, després de 31 anys de matrimoni. Quan tot semblava perdut, ella va saber reconduir la nostra situació i portar-nos a bon port.” (Home, 55  anys)  “Al començament, quan vaig iniciar la teràpia de parella, estava desorientada, confosa i amb les expectatives molt baixes sobre el futur del meu matrimoni. A mida que vam anar avançant, la Dra. Connie em va demostrar que la meva relació si tenia solució. Em va ensenyar a conèixer-me millor a mi mateixa i a resoldre els problemes de comunicació que tenia amb la meva parella. Després de tres mesos, la meva relació ha millorat notablement, està molt consolidada i hem deixat enrere tot allò que no ens deixava ser feliços”. (Dona, 50 anys)

“Quan anàrem a la Dra. Capdevila per teràpia de parella, estàvem tots dos molt ansiosos i preocupats, i el nostre matrimoni, de poques setmanes, a punt de trencar-se. Tenir una persona objectiva, escoltant-nos a tots dos, ajudant-nos a ambdós a tractar afers i sentiments difícils d’afrontar, immediatament va fer disminuir la tensió en la nostra situació. Poder parlar en català i anglès, i així expressar-nos com volíem de manera més natural, també ens ajudava a fer-ho de forma més ajustada. Alguns dels exercicis que férem a la consulta, també ens van ajudar. Quan vam començar la teràpia, patíem una ansietat enorme i érem incapaços de comunicar-nos això l’un a l’altre o entendre el que sentia l’altra persona sense empitjorar la situació. Acudir a teràpia va ser com desfer un nus. Ens va ajudar poc a poc a crear un ambient segur i a permetre’ns identificar què ens estava passant individualment i com a parella. Encara hem d’aprendre coses, però ara la nostra relació ha estat restaurada i ens sentim una parella feliç i contenta”. (Dona, 38 anys i home, 30 anys)

“Vaig anar amb la meva ex parella a la Dra. Capdevila perquè havíem decidit separar-nos i volíem evitar problemes al nostre fill. Després d’un parell de consultes enfocades al nostre fill que ens van ajudar a aclarir com volíem procedir, decidirem que jo faria teràpia individual. Feia temps que ho volia fer i aquesta introducció ho va facilitar. Jo ja havia fet altres teràpies però eren només parlar per desfogar-me. Aquí he practicat noves formes de gestionar les meves emocions i conductes. Son com eines. I això m’agrada. He aprés a escoltar el meu cos. Em dono més importància i m’estimo més. Coses petites, però molt grans a la vegada. Altres eines que estic aprenent són més complexes i requereixen més pràctica i supervisió”.(Dona, 29 anys)

“Malgrat vinc d’una educació que no hagués sospesat la possibilitat d’anar a teràpia, per aquest vell estereotip de que potser demostra que pateixes inestabilitat mental, feblesa, o fins i tot la por a revelat massa de qui ets realment, per a mi es va convertir en una manera de ‘curar la meva ànima’ al voltant de la meva relació amb la meva esposa. És una cosa que jo no hagués pogut mai fer sol, fins aquest nivell, gràcies a l’ajut d’un familiar o amic. La manera absolutament neutral i objectiva en la que el teu terapeuta afronta el teu ‘problema’ va aconseguir que ens tornessin a enfocar en la forma en que ens plantejàvem la nostra relació de parella i comencéssim a canviar la confrontació per començar a entendre o acceptar les nostres diferències. Per primer cop en el nostre matrimoni, començarem a donar-nos ‘l’espai’ privat que cada persona necessita. La teràpia ha extirpat la tensió del meu matrimoni i ens ha fet reconstruir el respecte de l’un cap a l’altre com a individus”.  (Home, 52 anys). “Les sessions m’han atorgat les eines necessàries per examinar el meu comportament i corregir-lo de manera adient per apropar-lo a les meves necessitats. Han estat passes molt positives cap el meu desenvolupament personal i, segur, un excel·lent ajut en relació al meu matrimoni i la resta de la meva família. Gràcies per tot, Connie”. (Dona, 45 anys)

“Vam anar a veure a la Connie per un seguit de problemes de parella que s’estaven enquistant. Des del primer moment, vam trobar un ambient molt agradable, en el que podíem parlar amb tranquil·litat dels nostres problemes, que era el primer pas per poder resoldre’ls. Gràcies a la Connie ens va ser més fàcil entendre les causes i ens va guiar a identificar aquelles actituds i moments que desencadenaven les discussions, per poder resoldre’ls amb més facilitat.”  (Home 39, Home 37)

 

Testimonis de famílies

“Buscar ajut amb la dra. Capdevila ha estat una experiència molt positiva. El meu fill de 13 anys estava desmotivat pels estudis. No es concentrava. No entenia les coses i li feia ràbia, es sentia impotent i tontet. No volia que li tornessin a explicar. Li donava inseguretat. Tenia professor particular des de feia anys. La dra capdevila em va ajudar a entendre que el que li passava no era voluntari ni no era tontet, tot el contrari. Ara li costa menys. Està més content i segur. Ara si suspèn és perquè no estudia. Abans no ho preparava perquè no ho entenia. Estem més tranquils a casa. Un psicòleg l’havia vist un any abans i no li a trobar cap motiu per fer una avaluació ni tractament. “És l’edat, els canvis” i vaig insistir però va dir que no es podia fer res”. (Mare de nen de 13 anys)

“Vam anar-hi perquè la meva filla de 21 anys no es trobava bé, fumava porros i bevia. Ens vam adonar que l’altra filla ho estava passant malament. Discutíem per tonteries. Ara podem parlar directament de les coses importants sense haver de callar-m’ho.” (Mare) “La meva dona estava baixa de moral i no volia sortir. La nostra filla gran ens havia donat un parell d’ensurts. M’he adonat que quan un està malament, en lloc de criticar i donar crits, es pot parlar”  (Pare) “La teràpia ens ha unit més. Jo he tornat a les classes.” (Filla, 21 anys). “Ara tinc més ganes d’ajudar a la meva mare.” (Filla, 18 anys)

 

Teràpia de grup

“Abans de començar les sessions de grup, em sentia molt incòmode per discutir àrees privades de la meva vida de manera oberta, en particular amb gent que mai no havia vist abans a la meva vida. Ans el contrari, em vaig trobar molt segur en l’espai de grup, em van ajudar sentir-me còmode i a parlar obertament amb gent que havia experimentat i es trobava vivint problemes molt semblants als meus”.(Home, 33 anys)

“Mai no havia participat en teràpia de grup abans d’anar al grup de la Dra. Capdevila. Havia patit durant alguns anys problemes d’ansietat i depressió i vaig creure que el grup em podia ajudar. Ho va fer. La Dra. Capdevila va saber crear un ambient segur i els altres membres del grup em recolzaren fins a extrems. Em vaig sentir molt bé compartint els meus pensaments i sentiments, i crec que és un arma molt poderosa adonar-te’n que no estàs sola en tot allò que està passant a la teva vida. Tinc moltes ganes d’apuntar-me altre cop a una teràpia de grup”. (Dona, 46 anys)

“La meva meta consistia en ser més positiva en diverses relacions. Després de l’experiència de teràpia de grup, penso més, puc controlar els meus pensaments negatius, respiro abans de reaccionar i tinc més pau. Escoltar les històries dels demés ajuda. Em vaig adonar que compadir-me de mi mateixa i preocupar-me suposen una pèrdua de temps”.  (Dona, 37 anys )

“Estava atemorida abans de començar el grup. Mai no havia explicat la meva història a altra gent. La meva meta era enderrocar el mur i he donat una gran passa endavant. Em permeto ser més oberta després de la meva experiència de teràpia de grup”. (Dona, 29 anys)

“El grup és un lloc segur. Tenia ganes d’assistir a la sessió. No estava sola. Em vaig adonar que posava un mur. Ara vull treballar en no situar les meves expectatives massa amunt”.  (Dona, 33 anys)

“Les sessions de grup amb la Dra. Capdevila em van permetre trobar refugi i consol en un espai on tothom es mostrava molt obert i honest. Saber que no estava sola en la meva manera de pensar un tant torbada m’ha ajudat enormement. Crec que un dels principals aspectes d’estar deprimida i ansiosa és sentir-se sola i anormal . La gent que vaig conèixer eren com jo, continuant amb les seves vides quotidianes, però amb una lluita secreta. Junts, amb l’ajuda de la Dra. Capdevila vam treballar a través de qüestions comunes i vam aprendre com reconèixer quan estem associant certes situacions amb les emocions del passat. Sento que he après el que m’”activa ” i ara estic en el camí de controlar aquestes emocions i impedir que em superin i governin la meva vida. Sento que aquestes sessions de grup van ser una part molt valuosa del meu procés de curació “. (Dona, 30 anys)