Mediació en divorci

La separació i/o divorci no només processos legals. En paral·lel al procés legal, son nomolo procesos legales. En paralelo al proceso legal, es viu un procés emocional o psicològic que pot inferir alhora de prendre les millors decisions en benefici dels fills.

La nova llei catalana de divorci (Llei 25-2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya) promou l'ús de la Mediació después de la ruptura conjugal en famílies amb nens. Els cónjugues, en qualsevol fase del procediment matrimonial després de la ruptura i en qualsevol instancia, poden sotmetre les seves  discrepàncies a mediació i intentar d'arribar a un acord total o parcial, tret dels casos de violència familiar o de gènere.

Els pares han de presentar un pla de parentalitat quan es separen. En el cas de que, prèviament, no s'hagin posat de comú acord, el jutge pot derivar-los a mediació per tal d'ajudar-los a consensuar aquest pla de parentalitat.

Els acords assolits per via de la mediació tenen un percentatge de compliment més elevat, gràcies a que han estat co-creats i ambdós cónjugues han participat en la seva elaboració amb les seves propostes, dialogades i meditades, cadascú de la seva banda i en comú, amb suport del mediador.

El procés de presa de decisions que la parella apren en Mediació pot  posar-se en pràctica en futurs desacords

Pots llegir-ne més sobre la mediació familiar a Preguntes sobre Mediació.